Podem definir Prehistòria com el període de temps previ a la Història, transcorregut des de l'inici de l'evolució humana fins a l'aparició dels primers testimoniatges escrits.
La importacia de l'escriptura com a frontera entre la Prehistòria i la Història, està en què només a través dels testimoniatges escrits, podem conèixer amb certesa esdeveniments, fets i creences d'aquelles persones que van viure abans que nosaltres.
Al no existir el testimoniatge escrit, l'arqueologia es converteix en l'únic mitjà per reconstruir els successos de la prehistòria, a través de l'estudi de les restes materials deixades pels pobles del passat: les seves zones de residència, els seus utensilis, així com els seus grans monuments i les seves obres d'art.
EDAT ANTIGA:
Es denominen genèricament com a Civilitzacions Fluvials, a aquelles que durant el Neolític es van ser assentant al costat de grans rius i desenvolupant una cultura pròpia i en les quals apareixeria, entre molts altres assoliments, l'escriptura.
Les principals Civilitzacions Fluvials de l'antiguitat van ser l'Egípcia, les mesopotàmiques, la Hindú i la Xina. En aquesta pàgina només es tractaran les cultures mesopotàmica i egípcia per la seva influència directa sobre la nostra cultura.
Les civilitzacions mesopotàmiques es van desenvolupar a la regió de Mesopotamia, situada en l'Àsia Menor, al sud de la Península de Anatolia, entre els rius Tigris i Eufrates. L'egípcia es desarró a la vall del ric Nil en el noreste d'Àfrica.
La civilització hel·lènica de la Grècia antiga es va estendre per la Península Balcànica, les illes del mar Egeo i les costes de la península de Anatolia, en l'actual Turquia, constituint la trucada Hélade. La civilització hel·lènica o grega té el seu origen en les cultures cretense i micènica.
Cap al 2700 a. de C. es va desenvolupar a la illa de Creta una rica i floreciente cultura comercial pertanyent a l'Edat del Bronze. Aquesta cultura rep el nom de minoica o cretense. Entorn de l'any 1600 a. de C., els aqueos, un poble de parla grega i d'origen indoeuropeo, van irrompre al territori de la Grècia continental, establint-se en l'extrem noreste de la península del Peloponeso. Aquest poble va arribar a dominar als cretenses. La seva ciutat més important va ser Micenas.
Cap a l'any 1200 a. de C., un altre poble d'origen grec, els dorios, que utilitzaven armes de ferro, es van apoderar de Grècia derrotant als micenios. La guerra de Troia, descrita per Homer en la Iliada, va ser, probablement, un dels conflictes bèl·lics que van tenir relació amb aquesta invasió. Esparta i Corinto es van transformar a les principals ciutats dòriques. Amb els dorios va començar un període de reculada cultural que es coneix amb el nom d'Edat fosca.
Per a la societat romana, no tots els éssers humans eren iguals sinó que es considerava que hi havia éssers inferiors els quals podien ser utilitzats com a instruments de treball. A grans trets, hi havia dos grups socials molt diferents: els lliures i els esclaus. Dins del grup de ciutadans lliures també hi havia diferències, que es concretaven en diverses classes socials:
EDAT MITJANA:
´És el període històric de la civilització occidental comprès entre el segle V i el XV. El seu començament se situa convencionalment l'any 476 amb la caiguda de l'Imperi romà d'Occident i la seva fi en 1492 amb el descobriment d'Amèrica, o en 1453 amb la caiguda de l'Imperi bizantí, data que té l'avantatge de coincidir amb la invenció de la impremta (Bíblia de Gutenberg) i amb la finalitat de la Guerra dels Cent Anys. Actualment els historiadors del període prefereixen matisar aquesta ruptura entre Antiguitat i Edat Mitjana de manera que entre els segles III i VIII se sol parlar d'Antiguitat Tardana, que hauria estat una gran etapa de transició en tots els àmbits: en l'econòmic, per a la substitució de la manera de producció esclavista per la manera de producció feudal; en el social, per a la desaparició del concepte de ciutadania romana i la definició dels estaments medievals, en el polític per a la descomposició de les estructures centralitzades de l'Imperi romà que va donar pas a una dispersió del poder; i en l'ideològic i cultural per a l'absorció i substitució de la cultura clàssica per les teocéntricas cultures cristiana o islàmica (cadascuna en el seu espai).
Sol dividir-se en dos grans períodes: Primerenca o Alta Edat Mitjana (segle V a segle X, sense una clara diferenciació amb l'Antiguitat Tardana); i Baixa Edat Mitjana (segle XI a segle XV), que al seu torn pot dividir-se en un període de plenitud, la Plena Edat Mitjana (segle XI al segle XIII), i els dos últims segles que van presenciar la Crisi de l'Edat Mitjana o del segle XIV.
EDAT MODERNA:
És el tercer dels períodes històrics en els quals es divideix tradicionalment a Occident la Història Universal, des de Cristóbal Celarius. En aquesta perspectiva, l'Edat Moderna seria el període en què triomfen els valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'Edat Mitjana, que el tòpic identifica amb una Edat Fosca o parèntesi d'endarreriment, aïllament i obscurantisme. L'esperit de l'Edat Moderna buscaria el seu referent en un passat anterior, l'Edat Antiga identificada com a Època Clàssica.
EDAT CONTEMPORÀNIA:
És el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric i que comprèn des de la
Revolució Francesa l'any
(1789) i que arriba fins a la nostra actualitat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest període no és, en cap cas, una època linial, sinó complexa i amb diferents canvis que la determinen. La podem caracteritzar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanització i indrustialització). Paral·lelament, l'economia queda determinada en aquest període per procés de
globalització accelerat, però amb una gran diversitat segons la regió analitzada.
La música és l'art d'organitzar sensible i lògicament una combinació coherent de sons i silencis utilitzant els principis fonamentals de la melodia, l'harmonia i el ritme, mitjançant la intervenció de complexos processos psico-anímics. El concepte de música ha anat evolucionant des del seu origen en l'antiga Grècia, en què es reunia sense distinció a la poesia, la música i la dansa com a art unitari. Des de fa diverses dècades s'ha tornat més complexa la definició de què és i què no és la música, ja que destacats compositors, en el marc de diverses experiències artístiques frontereres, han realitzat obres que, si bé podrien considerar-se musicals, expandeixen els límits de la definició d'aquest art.
Hola em dic Miriam, 
